La sortida del Priorat, en el cotxe de la Claudia, va ser mandrosa i bonica. Ens sabia greu marxar, i la conversa discorria per revolts, com la carretera. Vam parlar de László Krazsnahorkai, a qui s’acabava d’atorgar el Nobel de Literatura, i que al cap de pocs dies havia de ser a Barcelona. Jo anava al seient del copilot, la Claudia conduïa i en Martí Sales anava al seient del darrere acompanyat d’en Tres, el gos de la Claudia, que és colombiana i parla un mallorquí —un català de Mallorca— formidable. Vam parlar de gossos, de fer reformes, de les obres que na Claudia i el seu company es disposaven a fer a la seva casa a Palma. El sol perdia, lentament, intensitat. No ho sabíem, però en Krazsnahorkai hauria de suspendre a darrera hora la visita (però acabaria venint uns mesos més tard). En Martí i jo vam baixar del cotxe als peus del monument a Colom, a les Drassanes. En Tres va fer un badall.