Rodant Il Gattopardo, Visconti feia omplir els armaris del decorat amb roba d’època perquè això, deia, ajudava els actors a encarnar la gent d’antany. Per alguna raó que desconec, tots els armaris que vaig revisar al Priorat eren buits. D’entrada vaig pensar que la Roser Vernet i els seus còmplices havien inventat això del Priorat només per atraure escriptores i escriptors i cruspir-se’ls —ja se sap, com insinuava Perucho, que la melsa d’escriptor, com més crua, millor, cura la malenconia. Ara, per fi, en sé el designi secret: el Priorat existeix des de temps immemorial, i des de temps immemorial ha estat a l’espera només per ser dit, un dia, a redós del Centre Quim Soler, així com l’ésser humà existeix per ser dit i tota cosa feta per ser dita i, en ser dita, ser feta.