Hi ha en la memòria d’una alzina,
en la saó de pluja i de setembre,
aquella ànsia que m’acora,
com si el temps només fos una baldufa.
Hi ha en el cel pentinat d’avui
una fosca acinglerada que no acaba
de caure i que m’ha esgarriat els ulls
en aquella veu de sol i serena
que s’amaga i crema a boca de nit.