(sin. pedrís)
A la bancada del perxe ens abraçam per finalitzar les jornades. La fotografia d’aixopluc, les rialles, complicitats i demés acudits que s’han anat teixint durant els dies de convivència, apareixen de cop. La biga de fusta on estem asseguts és com el pedrís de casa, on les instantànies rellevants d’una vida, van transcorrent sempre sobre la mateixa pedra. Qui sap quantes bigues ens caldran?