Capvespre de lavanda a la Miloquera de Marçà. Damunt d’un antic cementiri, dos escultors, marit i muller, van ser esculpits amb un jardí de plantes aromàtiques. A estones, encara emergeixen, rebels, els ossos d’alguns morts que s’han fet massa vells. Mentrestant, Lluís Pena dignifica, amb traça i saviesa, la trascendència de la copulació de les tortugues. Inseminada, a l’oviducte, la tortuga femella conserva i s’administra el semen. És un sistema reproductiu vital per a l’espècie. Pot tardar quatre anys a parir. Tota una vida. Zel i incubació, fossars desclosos i restes d’esquelets. Vida i mort en un cop d’ull, totes les afinitats se’ns disparen d’un tret al cap. Hauria estat bé preguntar-ho a l’escultor Marcel·lí Giné: després de ser afaiçonat, quant de temps tarda un bust a mostrar-hi un rostre fidel? Quant un poema a destil·lar-ne bellesa? Collita, criança, reserva? Demà visitarem un celler. Podrem acariciar, com el llom d’un gat, el roure de les bótes. Catarem una sang excel·lent: Solpost. Priorat seminal. Vi, vi, vi. Vida exhumada.