Que els habitants d’un país que parlen una mateixa llengua tinguin diverses maneres d’anomenar un ocell, un arbre,una planta, o bé un peix, segons el territori on viuen, no és notícia, ans ens parla de l’enorme riquesa i història d’una llengua i d’un país.
Brunetes, orenetes, aurenetes, orinetes, oronelles, orèndoles... són paraules que descriuen un mateix tipus d’au que viatja sempre a la recerca de la primavera i de l’estiu.
Allò que és notícia és que al poble de la Serra d’Almos hi habiti una persona que, des de fa molts anys, i de manera constant, observa els seus moviments, des del dia que arriben fins al dia que se’n van. I anota totes les dades a l’ordinador, siguin de l’anar i del tornar, o de la cria i la reproducció. I no només de les brunetes, sinó també de les abelles, dels arbres i les plantes que té a tocar dels dits.