Pere Joan Barceló i Anguera va néixer a Marçà l’any 1682 i va morir a Breisach el Vell el 3 o 4 de setembre del 1743. Va ser un soldat fuseller de muntanya, primer a les ordres del seu pare i després va arribar a capità sota el comandament del coronel Antoni Vidal. Va ser guerriller i partidari de la causa austriacista durant les guerres de Successió i de la Quàdruple Aliança. Si en comptes de ser prioratí hagués estat nascut a Arizona, no tingueu el més mínim dubte que John Wayne hauria protagonitzat més d’una aventura posant-se a la pell d’aquest soldat al Far West. Era alt, ben plantat i, si fem cas dels retrats i les escultures, Carrasquet té una tirada a Kit Harington i, ja posats a fer el càsting amb un actor més proper, a Quim Gutiérrez, Oriol Pla i, per interpretar la seva maduresa, Abel Folk.
Tot i ser analfabet, l’home es va espavilar ben aviat per fer-se entendre en diferents idiomes ja que, fugint dels seus perseguidors, va creuar fronteres que el van dur ben lluny del Priorat: primer a terres del Rosselló, després a Viena, a Mugdia (Hongria), més tard a Nàpols, sempre enrolat en tropes i lluitant, per acabar morint en combat als 63 anys a Breischac el Vell, una illa fluvial del Rin, actualment territori alemany. Per què li deien Carrasquet? Bé, diguem per començar que segons les cròniques apareix com a Carrasquet però també Carrasclet o Carrascot. El noi, que provenia d’una família de moliners i carboners del Molí d’en Barceló, o d’en Xacó a Marçà, parròquia de Capçanes, fou batejat Pere Joan. Però com passa a pagès, en Pere Joan el van posar a treballar de carboner de carrascles (carbó d’alzina) i, com que era el petit de casa, el van batejar familiarment com a Carrasclet. Sobre la seva amorosa en sabem poc, per no dir res. És clar que amb tanta guerra, conquesta, empresonaments, fugides, combats, massa temps per enamorar-se, casar-se i tenir descendència no n’hi va quedar. En tot cas, si algú en vol saber més, d’aquest lluitador del Priorat, pot consultar els llibres que n’han escrit na Margarida Aritzeta, l’Andreu Sotorrra i na Goretti Barceló. O bé anar a la Biblioteca de Catalunya on trobarà les dades històriques d’aquest personatge mític en un manuscrit de Francesc de Castellví i Obando que, sembla ser, es va entrevistar personalment amb Pere Joan Barceló.