Algú ha tallat el coll a l’ovella solar, en un ramadan que deixa caure filets de sang pels vessants dels turons abruptes i dels carreus gegantins que ens envolten. Aquest no és el meu lloc, ni el serà mai. Però la meva ànima s’estremeix cada cop que una cirereta de pastor parla amb la seva llengua roja i és contestada pel vent de mar que assola tota aquesta terra.