Afogalar-se en aquesta claror taciturna, retreta i esquerpa, que rissa els marges i el camí que sembla un cuc sinuós. Tots són revolts i giragonses, com si el món s’hagués de mostrar amb cautela i astúcia i acostar-s’hi fos un impuls perpetu de virar, i a la terra tot fossin colzes i anar per les bardisses, com si no hi hagués res més que acostar-se i no arribar mai. Penses en aquell titubeig lent, d’anar passant, dels meandres i en el blau tumefacte de la cresta de la serra, perquè sembla que els ulls s’han paït a la besllum que deixa anar el llençol rentat d’un cel lleganyós. Fins i tot el temps que passa té l’aire d’aquell aplom mineral de les coses deixades estar. T’apedaces a l’entrefosc i t’estira l’onada viscosa, untuosa i insinuant d’una pineda, com si s’hagués de posar a caminar, t’esmoles en la pedra llisa que llenega, i ja ets al bell mig d’un present reclòs als confins resplendents de l’inaccessible. A entrada de fosc veus venir un home per la drecera i és com un escarràs en la pell de l’horabaixa.