Un fil de teranyina al sol, la veu d’ocells entre el verd de plata bruta d’una olivera i la rigidesa estriada d’un fasser amb les puntes seques de les fulles, que fan ventall. Una finestra oberta i la paret escrostonada de blanc corcat que s’alça d’en terra com si fos un mapa mut. La lluentor del cant, de la veu acolorida i insensata del blau i del groc que no maduren, com si fos una agulla de cosir que travessa la roba de fil d’un cel rigorós, la cendra espessa del cimal que t’alça amunt i la tanyada prima que fan drecera cap a l’aire sense ningú. Les mans són com ulls que toquen, com un ram d’aigua que fa la claror de migdia, que et puja i ja ets enlaire, quan fas l’ombra neta i llubina d’un estol de coloms. T’ensumes els dits d’haver tocat la paret seca i és com si haguessin cremat romaní, i tot se n’anàs en fum. Una boira de borra entela l’ull, i és de no veure-hi que et fa la impressió d’haver desaparegut.