16 d’octubre de 2025, el Molar. Divuit hores trenta minuts. Si tanque els ulls, l’enrenou desordenat dels estornells a dalt del campanar em diu que és tardor. Els òbric: hi ha un bullici negre de cossos desficiosos, allà dalt. Al cel també hi ha enrenou de colors, des del rogenc de la taronja sanguina fins al groc una miqueta rovellat que té el vi blanc brisat. Explore la vida secreta de brisat ara que soc a casa, l’endemà d’haver tornat del Priorat, on l’he conegut i l’he tastat, el vi brisat, a Cal Sens del Masroig. Brisat: «que conté brisa», en diu el diccionari. Hi ha paraules que són poemes d’un sol mot. O de dos, com ara dir vi brisat, amb aquesta sonoritat portentosa que conté quasi tot l’efecte poètic del seu significat: vi que ha bullit devers vuit dies dins el cup amb la brisa (Cat.). Crec que el diccionari n’ha fet una mica, de poesia, perquè, si cerque una definició especialitzada, en el camp lèxic de la viticultura, brisa és el «residu sòlid que resta del raïm després de trepitjat i premsat. La brisa és formada per la rapa, la pellofa, la polpa i el pinyol». A dins de casa, a dins del Perxe de la Roser, hi ha una taula gran que ja es veu que serà nucli de confraria, i al damunt, un bodegó de bresquilles que il·lumina l’estança, amb els mateixos colors grocs, ocres i sanguins del cel i amb el rovell d’ou clar del blanc brisat. La taula s’omple en un tres i no res de caliu humà i d’aroma de menja bona: truita amb suc que, només dient-la, ja ens omple la boca. Fa estona que a fora és fosc i els estornells han callat a l’uníson. Vaig entenent que açò serà una amalgama de tot. Un bodegó d’elements que hi cohabiten: persones humanes i no humanes, experiències, sensacions. Una paleta de colors i de textures, d’ocres calcaris i grocs de brisa. Un concert de veus, de xiulits, de sons complexos orals i escrits. De mots que clavaran les arrels en la terra prioritària.