Nascuda l’any 1968, soc del Grau de Gandia, comarca de la Safor, País Valencià. La primera del llinatge familiar que ha cursat estudis superiors. A ma casa no hi havia cap llibre, però sí una admiració i un respecte absoluts pels qui saben de lletra. Amb vint-i-quatre anys vaig publicar el primer títol de poesia: Remor alè; i ara que en tinc cinquanta-set n’he publicat el darrer, que es titula L’alegria de l’oblit i és una mena d’exorcisme poètic contra allò que és millor deixar enrere, i un cant a les bones influències literàries, humanes i a la companyia sanadora de la natura. Entremig vaig fer una tria personal de 88 poemes que es titula La casa sota la lluna i que dona una idea de trenta anys de dedicació poètica al llarg dels quals he obtingut alguns reconeixements i premis literaris, que han estat aliment per seguir endavant.