El metge diu que ja no hi ha res a fer. Que és una llàstima tan jove, però que ja se sap, que si el cep no reposa, i si no se li té paciència i temps…
El pagès plora.
Encara no havia fet els trenta anys, diu, i s’escup culpes a les mans.
Me n’hauria d’haver estat de voler engreixar tant la producció.
El metge li fa un copet a l’esquena, com per alliberar-lo d’allò que ja no té remei, i s’escura la gola, que li arrenca un moc espès, abans d’anunciar la causa de defunció: l’emparrat el va dur a patir estrès, i l’estrès a la mort.