Ara fa l’efecte que no sigui res: quatre pedres arrenglerades que van ser fonament i que et deixen deduir el contorn de les cases, una de més gran per al cabdill (sempre fotem igual), el magatzem, restes de paviment; ara sembla que no sigui res però era un poble.
A tocar del Molar, dalt d’un turó, hi ha el petit jaciment que ens recorda i evidencia que allà, exactament allà, sota el mateix cel que s’encapota, un grup de persones hi va alçar, ara fa tres mil anys, les seves casetes de sòcols. Llauraven la terra, caçaven, pasturaven bestiar, fonien minerals. Quan hi va haver una mica d’excedent, van poder comerciar. I, prenent l’Ebre com a via, els fenicis van entrar en joc. El poble mercader per excel·lència i definició. Durant segles, van estendre la seva xarxa d’intercanvi mediterrani: si hi havia aigua, ells hi podien arribar. Ells i els productes que transportaven de l’altra punta del mar. El vi, posem per cas. Dins d’una àmfora i per primera vegada al Priorat.