Fer l’amor a la serena, un vespre d’estiu colgat de promeses i d’olors: potser no hi ha millor manera de copsar un paisatge. Un dia ho provarem al fons d’un barranc camí de Cabassers, maldestres i bavalluts com senglars, les llengües penjant i els nassos arran de pols, i un bassiol de suor nostra quedarà a terra, filtrant-se, salada i germinal.