Contra pronòstic, van arribar intactes a casa, després de viatjar des de Poboleda a Barcelona en cotxe, i de Barcelona a Mallorca en avió, les flors del petit ikebana que vam fer a la floristeria de Falset (que es deia així, La Floristeria). No estaven gens esclafades, ni malmeses, ni desfetes. Van arribar tal com havien quedat fixades damunt la cartolina de la composició floral que vam fer al local de l’establiment, on la mestressa, Marta Serradell, que era un dels adalils d’aquesta edició, ens va guiar amb paciència i esment. Cadascú hi va fer el que va saber o poder; en el meu cas, atesa la penosa trajectòria en treballs manuals que m’avala d’ençà de l’etapa escolar, el resultat encara va quedar mínimament presentable i fa goig al meu estudi. La cartolina du el dibuix d’una gerra (com aquella de Blai Bonet: «La gràcia de la gràcia és fer una gerra / en clara llibertat, fer-li mil anses / i un coll llarguíssim, i la prominència / com una ona aturada, àvia d’aigua (...) L’ànsia / de fer-la cada dia un poc rodona, / només que l’àngel de la set hi càpiga».