finestra del Perxe
-
M’alce del llit, òbric la finestra. El sol no es veu, encara; deu estar de camí. Muntanyes grises, descolorides, al lluny; la resta: pins. I una carretera buida.
Hi apareix un camió. Tan lluny, que sembla de joguet. Veig com s’acosta, lentíssim, pels revolts de la carretera; de tant en tant s’amaga rere els arbres, de tant en tant hi torna a eixir.
Sona el despertador. He de baixar.
Pose un punt de llibre al paisatge.