Contemple el safareig, la piscina, la bassa d’oli. Hi apunte cofí. I les varietats d’oliva de Pradells: solser, arbequina, fregalosa. Ja m’estime aquests mots. Com els núvols de Pradells, que avui no sé d’on vénen, aquesta nuvolada que davalla la muntanya com una mantellina. No sé on van, tampoc, si tenen un destí —té poca importància. Van néixer remots, orbats de temps i d’espai, d’arrels i d’àncores. Neixen encara, mentre suren, sense afanys, i es deixen dur. M’he quedat sol un instant, com volia, al museu del Molí de l’Oli. Calmadament, repasse cada màquina, i hi puc llegir estigmes i rovells, fragments mínims del seu viatge. Vents, aigües i focs, remots de temps i d’espai, es desfaran com núvols. Hom diria que la llunyania, fregallosa i constant, tota engrunes i temprança, és una muda pregària de la Bellesa.