Al meu poble, Queretes, la banda del terme més costeruda i difícil de treballar l’anomenen —sobretot els ufans propietaris de finques planes i amples— terra de gendres. Li ho diu ben clar l’Arturo a l’ingenu Llorenç: «Les pitjors finques sempre es dixaven pals gendres. Les bones eren pa l’hereu.» En arribar al Priorat vaig preguntar-me quina mena de terra devien deixar ‘pals’ gendres.