De molts són conegudes les propietats de la fusta del lledoner. La seva flexibilitat esdevé ideal per a la confecció de mànecs per a les destrals, les aixades, els pics, i per a l’elaboració de forques, ja que presenta una ramificació excel·lent amb tot de pues impecablement disposades.
El que potser no són tan populars són les propietats dels seus fruits, els llidons, o lledons, —segons sigui la zona que l’anomena—, una mica més grans que els pèsols.
Els llidons són fruits comestibles, dolços, farinosos i molt rics en vitamines. Amb paciència, destresa i sucre, fins i tot, hi ha qui es disposa a elaborar-ne exquisides melmelades.
A més, antigament, era tradició entre els infants que, quan se n’havien cruspit la polpa, en guardaven el pinyol. Per més tard, projectar-lo enllà per mitjà d’un canut o d’una fona. Fins i tot, s’organitzaven competicions per veure qui d’ells els projectava més lluny.