Un mas blanc, tan blanc com el més blanc de tots els núvols de cotó fluix que l’envolten. Un mas tan antic com antigues són les quimeres i les pors dels habitants d’unes terres de frontera. Una torre fortificada que devia donar seguretat i devia permetre veure qui venia i qui marxava. Una casa forta que guaita la del seu davant, el Mas de Pena, també important i que actualment acull una família gran i llibertària. Un edifici, aquest mas blanc, que havent fet d’hospital de campanya, ara acull hostes, però que forma part d’un món que ha perdut els seus usos atàvics i s’ha adequat a noves realitats. Un mas blanc, tan blanc com la més blanca de les flors dels ametllers que l’havien rodejat.