Verb meravellós, volàtil, real i irreal alhora. Roser Vernet diu de memòria la prodigiosa definició de meix que dóna el diccionari Alcover-Moll: «Forma de tercera persona singular del present d’un verb inexistent, usada només en la locució ni creix ni meix, que significa ‘ni creix ni minva’ (Tortosa)». No deu haver-hi gaires diccionaris en tot el món que defineixin «un verb inexistent».