Unes d’auvernis i de maçanes, les altres d’allò que ni la mateixa natura podia imaginar que, ensucrat, fos una menja dolça i llaminera. De saüc, de llidons i de gínjols barrejats amb cireres de pastor, d’herbes i fruits que ni els fardatxos ni els lluerts ni les mateixes melitxes en sospiten la bondat. Melmelades als rebostos, ordenades per colors. Melmelades que, en una paleta de sabors i textures, encisen. Melmelades que concentren allò que la terra i el bosc donen als cors agraïts que ho fan perviure amb sucre dins del vidre.