No una mestra qualsevol, una mestra que va d’escola en escola, estiu i hivern, que entre classe i classe fa carretera i no passadís. La Carme m’explica els trajectes que feia a l’hivern i que separaven una aula de l’altra i no hi llegeixo mandra ni recança, als seus ulls, sinó la il·lusió i un cert esperit d’aventura, de tenir diverses oportunitats al dia per crear comunitat i fer vincle amb les persones i la terra des de l’educació primària. M’explica històries de colles de diferents edats que aprenen a l’escola i encabat juguen plegades al carrer, de la dificultat afegida que té la gestió dels centres i la comunicació amb la resta del professorat quan vas i vens tota l’estona, de la sensació de ser de molts llocs alhora. També de la necessitat que aquest anar i venir només duri un temps i poder passar el relleu a algú que tingui les mateixes ganes que ella de no permetre que la canalla hagi de llevar-se d’hora i anar a un poble més gran per poder anar a l’escola. La Carme i les mestres de les escoles rurals, que lluiten pel dret dels infants a seguir anant a peu a l’escola, em fan pensar en vocacions i en tossuderies que van més enllà de la vocació i la tossuderia.