Defugim la mort per instint, perquè, si no, no quedaria rastre de l’espècie humana. Tanmateix, de la mort en neixen nous brots, nous arbres, nova vida. Fa vint anys que en Quim Soler va morir. De la seva obra, de la seva memòria, de la seva existència en definitiva, en va florir el Centre Quim Soler de la literatura i el vi. I els escriptors d’arreu dels territoris de parla catalana s’alimenten de la florida, com les abelles d’Ulldemolins.