Només em faltava la música del Priorat. Només una cançó pot remoure tanta terra i tant de temps, els havia dit, però no em sabien dir la cançó. Hi ha d’haver una cançó, pensava, que pugui dir tot aquest agre insolent, aquesta agricultura sentimental, la vida anònima, tanta gent que s’ha estimat entre ceps. Qui me la sabria cantar? Com que no la trobava feia broma: a la façana de l’església de Gratallops hi ha un sant Llorenç que sembla que toqui el saxo alt.