L’indret des d’on contemplar, esguardar, vigilar. Tots escrutem des d’alguna banda. A vegades, una llambregada parla per nosaltres molt abans no engeguem cap paraula. I tot sovint l’exercici d’escrutar no fila prou prim i cau en descuits. Ja ho va dir en Mario Ratés, l’oncle d’en Lluís Porqueres, que al Priorat hi ha coses que estan molt amagades. «N’hi ha que les veus sempre i no les aprecies».
A la Figuera hi ha l’Observatori de la Batalla de l’Ebre. Les trinxeres obertes al terra, aparentment camufables sota els pins, donen pistes del que devia ser l’exercici d’aguaitar una batalla sagnant. Tothom hi va tenir algú. El meu avi Pere en va sortir viu. Ara, al fons, entre els turons, s’intueix un rajolí de l’Ebre, que l’avi recordava que aquell 1938 baixava vermell. I es veu una punta del Segarra i la fumera de la Central d’Ascó. I la discoteca eòlica, amb les llumetes titil·lants de la corrua de molins de vent. Sempre hi ha una esquitxotada kitsch a punt per fer-nos trontollar la mirada.