La posició que ocupa el sol a l’horitzó, un cop ja ha tret el cap i és apreciable i se situa en un pla recte respecte de la ratlla. Si ens posem existencials, podria ser aquell moment de la vida on totes les il·lusions són possibles de fer, on encara hi ha plans per desplegar. Orto és també el nom d’un vi (DO Montsant) que, en la seva versió blanca, adopta una coloració daurada. Els astres diuen conjurar-se per fer confluir en aquest vi, de manera harmoniosa, l’entorn i les forces còsmiques. Un savi deixeble del filòsof Rudolf Steiner, elevador de l’antroposofia, va revelar-nos alguns dels preparats de la biodinàmica, a partir d’una banya de vaca acabada de parir o d’una bonyiga de vedella feliç colgades sota terra (entre d’altres titulars que una periodista anotaria apressadament). Vam empassar-nos l’Orto a l’hora de l’ocàs, al peu de les Pinyeres. El camí per aquest món deu consistir en alçar aquestes paradoxes: trastocar l’ordre establert i tocar l’astre rei quan ja cau la fosca. No hi entenc d’antroposofia, però aquella nit em vaig ficar al llit amb plena concordança amb el cosmos.