Mig amagada de tot i tothom i feta de taulons, la palanca de Poboleda travessa la tolla d’aigua fresca envoltada d’ortigues que curen mentre ortiguen. I el Josep, que les repta, se’n posa una a la boca humida i càlida i neutralitza així, diu l’Anaïs, la fortor de la metzina. Tancar els ulls i sentir mil històries viscudes al voltant dels corrents d’aigua que les palanques ajudaven a travessar. Aigua, records, vida.