Pot ser del tres, que jo sàpiga, i per tant també deu poder ser de l’u, del dos i del quatre. Si és que té una lògica, tot això. És una palma d’aquelles que semblen la Sagrada Família i el Palau de la Música junts, amb totes les seves filigranes i les seves flors babi i tots els detalls, creus, rínxols, botons, cargolets i tirabuixons que després encara s’omplien (s’omplen) de caramels, galetes, què hi sé jo què més i la canalla les fa ballar més amunt dels seus caparrons. Aquestes pepes surten al carrer, però no a les cantonades. Surten a remeses de centenars, de milers, i s’escampen pel món. Veient-les després a Viena, Praga o Cornellà, no diries mai que surten d’una nau mig amagada que hi ha no gaire lluny del pont de pedra de la Vilella Baixa, allà on els gratacels es precipiten cap al barranc, sense dramatisme.