Mitjans de juliol de 1938. Encara és fosc quan, a les primeres cases del Molar, comença a sentir-se una remor creixent, com un brunzir esvalotat d’abelles, que desperta els veïns. Lentament, la remor s’intensifica i es converteix en un brogit intens, en una pluja aspra que els veïns no saben explicar-se. Però cap gota, ni que siga minúscula, no percudeix els vidres de les cases. S’obren algunes finestres i els ulls, temorosos, aguaiten l’horitzó amb l’ànsia de discernir l’origen d’aquell soroll indesxifrable, però l’aurora a penes comença a delatar-se. Ningú no troba cap resposta i els temps que corren no auguren bons presagis i ningú no sap què fer. A l’última casa del Molar, mirant a Tramuntana, una nena escolta corpresa aquell terrabastall insòlit que, al cap de poc, ha crescut tant que ja es podria mastegar. Les primeres clarors il·luminen, per fi, ja a poca distància, una munió de siluetes que avancen decidides cap al poble i tothom pensa que la guerra ha arribat al Molar, més encara i tot del que ja l’havien patida, i la nena potser tremola o es tapa el cap o busca el recer dels pares, l’escriptor no ho pot saber. Les primeres files de soldats arriben al poble i els veïns que s’atreveixen a aguaitar observen que es tracta d’un contingent immens que es perd en l’horitzó que, ara sí, comença a pintar de rosa, i de blau i de groc, l’aurora. Però els soldats no s’aturen al Molar. Segueixen avant, camí de l’Ebre. La nena no recorda quant de temps tarda a passar aquell exèrcit immens i desesperat, ni pot saber tampoc que, entre ells, hi va també l’avi de l’escriptor a qui, molts anys després, explicarà aquesta història.