N’hi ha de tantes menes… N’hi ha de rodones i de quadrades, de fondes i de tan planes, que l’aigua sembla que no vulgui estar-s’hi a dintre. N’hi ha de ceràmica i n’hi ha de pedra. N’hi ha que s’empassen l’aigua ràpidament i n’hi ha que s’hi estan estona, com si tant escolar l’aigua els donés fatiga. N’hi ha de tantes menes… fins n’hi ha de sagrades i de profanades. La de l’església de la Vilella Alta, que la va estrenar la Paquita quan el mossèn d’aleshores va mullar-li el caparró per purificar-la, la van prendre durant la guerra, així que també n’hi ha de robades i de retrobades.