Any rere any, quan arriba el bon temps, els poetes fan via cap al Priorat, cada any a un poble diferent, per trobar-se i dir versos en veu alta. Aquests versos van fent la lletra d’un encanteri de germanor amb les altres veus de la comarca: una conversa inacabable amb comes i estimballs, vinyes i campanars, safareigs, cellers i graus. L’aplec anual és una mena d’encaixada de mans, d’abraçada, de repuntada i de celebració, com si en comptes d’entre Déu i Abraham el pacte atàvic, diví i incondicional fos entre la poesia i el Priorat.