És a Poboleda on es va organitzar la primera comunitat, el primer priorat, l’establiment continuat a redós d’un prior, que va donar nom a la comarca, abans de construir-se la casa gran d’Escaladei. El primer priorat, doncs, va ser a Poboleda; allò altre és la mongia. Si habitualment diuen que val més creure-ho que anar a veure-ho, en aquest cas val la pena anar a veure-ho, encara que no hi vegeu res. No en queda res, cap pedra, de l’anomenada antiga granja del priorat —no és l’església de Sant Pere. Així, doncs, ara més aviat hauríem de dir que, creure-ho o no creure-ho, al Priorat en tot cas val més anar a «beure-ho». De celler, no us en faltarà cap en cap poble. A Poboleda hi ha el d’en Màrio i la Maria Dolors, oncles de Lluís Porqueres, forner d’Escaladei. Celler i museu de curiositats. L’autèntic museu del poble, un museu de la vida quotidiana, amb eines al celler i col·leccions diverses a dalt, des de La Vanguardia del dia de la criminal victòria franquista fins a un bust de Lenin, des de navalles plegables fins a fotografies antigues, tot en habitacions ben viscudes amb cobretaules de ganxet i gerros amb rams de cirerer d’arboç. I una obra d’art efímer: l’embotit de senglar, que ajuda a tirar avall el vi de la casa.