Núria Martínez-Vernis

Ep, Josep! Aquí s’erra

A la Serra una pot aborrellar-s’hi*,
confitar-s’hi,
doncs són confortables Serra i serranos.
Amb tot i ambdós,
quan de tros en tros arribes, naturalment,
a la promesa,
la terra horta,
l’estació no sembla pas de tornada
i s’hi queda a trossos
entre espècies gràcils i lleugeres com l’aire
en un moviment continu com d’aigua
i la pol·linització ocupa el lloc coherent
expressa d’un rebost que inflaran les neus,
un pou al cim però de neu dolça.

Temperatura i anys empenys que la família és grossa,
un cabàs, com la causa fenològica i republicana,
però en tot cas i en aquesta casa independent
es parla i es parla d’aquella manera que es garla,
es cultiva esperit i es menja Serra. I nos va bé.
Serra, i nos va bé.

*Consulteu-ho, si voleu alt, al diccionari.

L’Anaïs neta de la fil·loxera

A ella li van fer unes plantes amples, cervell de bruixa, un fer extern —que és als extrems on s’hi veuen passes— i va anar enrossint els colors més forts entre costers i barrancs per conviure-hi amb conveniència i estil d’estilet i no guillotina.

Del primer arbre a disparar midons per deixar anar uns brams que eren riures de fades folles per l’aigua i la corrent d’un bon toll de bany de balena tímida al bell mig del món oval.

Així era conduïda per tonalitats i sons que cosificaven un món de moviment satisfet, un caminar, un badallar, un ballar de ruca llarg per tota la pista, ben discret per no posseir els ulls indiscriminadament si no aquells més amatents i descobridors tranquils.

Aquí la terra dona i drena. Amb tot, fa deu anys que aquest globus és de molts més colors que els aerostàtics.

Un humanista de bon alè i de pellingots, com tothom

A ell li reposa natural el cap sobre les espatlles,
glopa lluna i mastega sal sense mantega,
doncs es tracta del mar o d’un somni de terra
d’un animaló bípede amb orelles orellanes
—una d’atrezzo i una de calenta—
que es fon per un tros d’astre salvatge
que no s’endú a la butxaca
sinó que és espargit amb els dits de dues mans
per recons de blanc, vinyes, vinyetes, clips, finestres i pàgines
i desperta de nou en nou un cert i vell fruit
com pensaments i cossos que els porten.

Heus ací l’hom, l’humà que va dels costats i perifèria
cap al nucli navegable
perquè es descriu per viure.

Qui contempla esperit i estómac

Ulls fins i panoràmics,
vista que inclou l’ample i l’estreta,
observador pou
i servador d’allò vist i oït
perquè espera i respira,
no marxa,
mira atentament absorbint-se en la vista,
contempla i genera l’argument màgic:
parla riu,
expressa vall,
entra a cova,
arrossega sexe,
es desfà en meandres,
salva tortugues,
motiva mirallets i polles d’aigua,
i de tot junt, amb la recol·lecta
com si fos un truc de cuina dolça
se li gira feina, i no és de xinos,
és de Palets,
que vol dir fer amor
i melmelades entusiastes,
boscanes apassionades
i vingudes pels caminois de Margalef.

La gemma sentís i parlar dels avantpassats, no com si volgués ploure
perquè s’ho quedà i s’hi quedà per lloar lo que rebia,
i ho seguí perquè s’oís més enllà de la vista des de l’alçada imponent i vermella
del nas magnificent que ensuma allò i ah!:
la terra s’escriu amb erra,
i ho deia perquè és feu mestra,
i afegia quan geminava amb el pare
que es camina pel Montsant amb una lectura viva.

L’escolta modesta quan parlaven altres ànimes
del mirar i admirar museu, celler d’àngel
o el vi ranci de terra assentada,
feien d’allò una gran illa senzilla
que tota doble ema sap portar
i transportar metres
i escolar
tan clar com l’aigua.

«105-110 censats al Lloar però a l’autobús de l’escola hi pugen 11 nens». (GS)

Inscripció de l’Àngel Sentís a la petita bauma del banc de sorra quan treballava per aquí dalt. Afegitó: «el pare hagués hagut de ser l’adalil» (diu la Gemma). L’Àngel ara té 70 anys.

Estimar sens fi. Ve de conèixer en JBB.

Mot que descobreixo buscant les coves de Margalef. És una cavitat en una paret rocosa, un lloc resguardat de les inclemències del temps. Abric del Filador, el nom descriu molt bé la terra que l’acull

1. «No tot ho fa l’aigua». (RV)
2. «No ho fa tot l’aigua». Oït als Guiamets.
3. «Per a mi el Priorat és el riu Siurana». (AE)
4. L’aigua és la base del territori»: diu en Josep Palet mirant el riu Montsant i parlant de blauets, polles d’aigua, barbs i mirallets que fan un efecte de llum quan neden. Aprenc què és l’ICO, l’Institut Català d’Ornitologia.
5. «L’aigua se’n va cap a la conca del Siurana, i a la Ribera d’Ebre hi ha aigua rajant». (JBB)
6. Cada cop és més de secà aquesta terra?!: em pregunto

Molt mal títol per a un poema. Com Far i gola.

Sobrenom molt ben trobat de la màquina de collir olives. S’entén pel gest que fan els seus dos braços. Gràcies, gràcies, gràcies.

Barranc femení.

«Aquí no hi ha molts masos».

Balma.

Home roí, menyspreable. Paraula apresa en la immersió seca al Priorat.

És una broma molt baixa, com de llit, que ja hi era quan ens hem llevat.

Forma apocopada del mot casa al Priorat obert; ex: Ca Ramon.

El primer que em ve el cap és el Juanito i el seu projecte elefantíac de recuperar les fonts.

Forma apocopada del mot casa al Priorat tancat; ex: Cal Ramon.

Trobo a faltar un carrer anomenat així a Margalef. Els carrers de mitja galta són carrers construïts per un cantó i no per l’altre. A més, la mà del seu escut em suggereix la bufa del senyor.

Dibuix de la mà de Margalef fet a peu dret tot caminant

Nom donat a la voluntat de ser enterrada en un cementiri concret i triat.

No es tracta d’un abocador incontrolat. És el punt més alt del terme de Poboleda, per això és el lloc on hi havia un pou de gel.

publicacions.iec

Indicadors destacats (dades referides a l’any 2019)

Barcelona:
Superfície             101,35 km²
Densitat                16.149,6 hab./km²
Població               1.636.762 hab.

Priorat:
Superfície             498,61 km²
Densitat                18,5 hab./km²
Població               9.245 hab.

Poboleda:
Superfície             13,95 km²
Densitat                22,4 hab./km²
Població               313 hab.

Margalef:
Superfície             34,66 km²
Densitat                2,8 hab./km²
Població               97 hab.

El Lloar:
Superfície             6,64 km²
Densitat                16,1 hab./km²
Població               107 hab.
Falta la Serra d’Almos.

Nom que es dona a les formigues.

Corumbela, curumbela, tombarella.

Força alcohòlica prioratina. «A la segona meitat del segle XIX, un altre bon moment per la vinya i els vins del Priorat, les exposicions universals que s’organitzaren compten amb una bona participació de productors prioratins. A l’Exposició Internacional de París del 1878 es van presentar vins macabeus, garnatxes, moscatells, carinyenes, malvasies, blancs, rancis, dolços... Els comentaristes del moment en destacaven la força alcohòlica, de 17 a 19 graus».

Vegeu descendents.

L’oli de la Serra d’Almos ja no és de la Serra, ara és del Celler Masroig, i el celler del Masroig ja no és el Celler cooperatiu del Masroig.

oficina@cellermasroig.com:
—Bon dia, voldria saber si són vostès una cooperativa o ja no. Moltes gràcies.
—Bon dia,
Sí clar, igual ho dius perquè ens hem fusionat amb la cooperativa de la serra, per tant la Cooperativa de la Serra ha passat a ser part de Celler Masroig i SCCL, cooperativa del Masroig.

«Nosaltres som els nets de la fil·loxera». (AE)

1.
—La meva iaia esmorzava sopa de pa.
—La meva també, de farigola o de timó.

2. (Oït als Guiamets)
—Comencen los crios, van els violents i hi tornen los crios a rebre hòsties a deu metres dels turistes. I és igual si ets un crio o una cria. Ja portem cinc dies!
—El mall a cada carrer. Van trencant les rajoles per llençar-les contra la poli.
—La porra d’ara no es trenca mai, no és com la d'abans que era de fusta..., i et deixava una marca...!
—Van tots cegats perduts..., no sé si van drogats o què?
—Drogats de rata, que en deien.
—A aquestos els demanen humiliar.

1.
—A mi les tonyines em fan molta pena, tampoc menjo pop, algun dia seré vegetariana.
—Si és una qüestió d’intel·ligència ens acabarem menjant els uns als altres.

2.
—Aquí em planto.
—Home, venir sí però quedar-vos dins no, eh?

«Era adalila i en dos anys he envellit fatal». (JV)

«Que pesats amb el riu, si seguiu així ens deixaran sense aigua».

Em parlen de la font de Minfami. El nom m’atrau de seguida. En parlo amb el Guim Valls, però quan ho faig m’equivoco i li dic Nimfami, enlloc de Minfami, i seguim xerrant. Ell apunta ràpid que es refereix a les nimfes, molt relacionades amb les fonts:

«A l’època de la plenitud de Zeus, regnava la metamorfosi com a estatut normal de la manifestació. Mentre que en l’època ja marcada per la profecia de Temis, la realitat s’enrigidia, els objectes esdevenien fixos. Ara la metamorfosi havia de traslladar-se a allò invisible, al regne segellat de la ment. Es convertia en coneixement. I aquest coneixement metamòrfic es condensava en un lloc que era una font, una serp i una nimfa alhora. Que aquests tres éssers eren tres modalitats de la manifestació d’un sol ésser és el que, a través d’indicis avarament disseminats per textos i imatges, se’ns ha dit durant segles, i encara avui». [Roberto Calasso. La follia que ve de les nimfes. L’original italià és de 2005, i la traducció al català de 2007, Quaderns Crema. (Font GV)]

Arribo a la conclusió que s’hauria de dir Nimfami. I descobreixo després que Nimfami vol dir nimfa en polonès.

És gràcies al comerç de l’aiguardent que durant el segle XVIII es basteixen la majoria de les esglésies del Priorat. Vegeu aigua ardent.

És l’anomenada Catedral del Priorat
de mides desproporcionades
desmesurades
respecte el petit Sant Pere de la façana.

Motoristes. L’Enciclopèdia moderna il·lustrada descriu els camins del Priorat i el merder de les motos.

Dos dibuixos.

De Falset (1893-1936).És família de l’AE? Tot investigant em trobo amb el seu nom i aquesta història. D’un pagès, intel·lectual i periodista, representant de la Lliga Regionalista i que fa versos:

«La terra del Priorat és un eixam de muntanyes, muntanyes color d’aram, d’aram i d’or i de plata; unes tenen el cim blau, altres la cresta morada, i totes uns claps de verd on la vinya viu en calma». (Estrem, 1933, p. 646).

Va ser assassinat el setembre del 36 per la Brigada de la Mort comandada pel Pascual Fresquet Llopis, paleta i assassí, i el cap d’aquesta unitat vinculada a la FAI responsable de més de 200 assassinats entre juliol i setembre de 1936. Acabada la Guerra Civil, el Fresquet s’exilià a Marsella i amb un company de la Brigada de la Mort va atracar bancs. Va morir el 1957 en una residència anomenada Castel Roseraie assistit per un capellà.

«De petita, s’encenia amb fusta i closca d’ametlla que dúiem de casa. I ens encantava quan petava». (GS)

Menjar. De tot una mica, algo per fer algo.

Ah! notar
la floració,
la foliació,
la recol·lecció
i la caiguda.

Així ens ho explica en JBB en forma de poema. També recull diàriament, des de fa un picot d’anys, les dades de pluviometria i de temperatura. Vegeu home del temps de la Serra.

Expressió que denota la mala folla cristiana de netejar a fons el dissabte i no respectar el sàbat, el descans jueu.

Anar a missa i descansar cristianament.

Font que no té el cervell suficientment desenvolupat, mig idiota. Ximple, babaua.

Mingot és un llinatge, per tant, era qualcú o qualcuns.

A Margalef, feliç de ser-hi.

Que se’n fot amb respecte. «És un fotètica, no li facis cas». (N)

Aquesta frase que he sentit i anotat em fa pensar molt en «pot contenir traces de cacauet», o en els alvocats. Vegeu terror.

«Si algo no soc és predictor. I dir que no plourà és fàcil». (JBB)

També anomenat tabac bord, herba de la Mare de Déu, cacauets, gotets o queixals de vella i és, ah caram, una planta al·lucinògena.

Està mal entès i mal escrit. Penso immediatament en Basquiat. Vegeu jusquiam negre.

El bon licor del Pere de Margalef. Que avui, per cert he somiat que me’l trobava a la Fonda i em deia: —Ara vens, que he de marxar?

Salsitxa llarga.

Lloc on manifestar l’aprovació de perfeccions o bones qualitats com a inherents. Un territori en forma de hac invertida i en minúscula, una terra de llops i/o de lloses i d’àngels sentits.

Murs i murs de pedra seca del Priorat, metres i metres de roquer amb tan sols un pam de terra.

Quan la llicorella es posa en vertical i no horitzontal com és més comú. Vegeu frare.

És la dona dolenta que viu als cellers i es beu el vi reposadament. O dit d’altra manera, devia ser la típica dona a qui no agradaven els nens que vivia sola i per això se la culpava dels mals de tothom.

El Lloar. «Aquí les boires s’ajunten, la urgellenca que és més alta amb la de l’Ebre que és més baixa». (GS)

Quan el vi vivifica poesia, i ho fa la Claustre. El meu és blanc perquè diu que a la poesia li va bé, i és el Maius.

De la Font Vella. Allí on dorm el Sito quan estem al Perxe amb la poetada de cada any. «La Font Vella de la Serra no és la Foia de Cabassers però...» (JBB). Heus ací la pena del Mas?

Flastomia prioratina.

Formiga rossa, petita, de picada molt forta. Les putes melitxes, em tenen negra.

«Resultat d’una acceptació de grumolls, de textures estranyes i de gustos nous». (JP)

El nom fa referència a la coïssor que provoquen els seus pèls. Vegeu belitre.

Paraula que aprenc cercant l’era. Són els sembrats de plantes segadores.

books.google

1. Munició per a les sarbatanes domèstiques. «El lledoner el meu primer arbre. El pinyol del fruit l’utilitzàvem de petits per disparar amb una canyeta». (AE)

2. Fruit del lledoner. Es menja. En JP en fa melmelada.

«Són gats negres i velletes caminant pel mig del carrer».

Vostè s’equivoca, vegeu molí draper de Poboleda.

Vegeu fesol.

La serra geganta identitària d’abast comarcal. Una altra DO.

Més ben dit, fotem queixalada a les fruites de l’hort, melmelades, avellanes i ametlles al tros d’en JB. Ens presenta la família mentre parla de puputs i abelles, de l’abandonament del món, o del món rural, que ve a ser el mateix.

De l’Àngel Sentís. Escopetes, baionetes, granades, trampes, claus i claus, morters, olleres, eines i vi ranci en creixement. Entre moltes i moltes altres coses.

Potser era ella i no ell.

books.google

Dibuix del Nas fet a peu dret tot caminant.

Descobreixo què pot voler dir:

Punxar-se amb les ortigues perquè en medecina popular i sàvia, va bé pels dolors articulars. «L’ortiga serveix per a tot». (AE)

Unió de parides.

Pel paper que ens toca, republicarem.

«Tot pensant en Ascó». (RV)

Pica que vessa beneits i beneites.

Concepte que designa la bona visió (de privilegi o no), com Margalef, de veure i saber tot allò que succeeix a l’acte de succeir, i cal comptar que la xarxa d’informació és eficaç. Fins i tot, hi ha qui creu que se saben les coses abans que succeeixin.

No és romà, és romànic.

No és romà, possiblement és d’època medieval.

Ens dirigim cap a la cova de la Taverna, a tocar de l’embassament de Margalef. Diuen que són uns 500 metres de recorregut i uns 53 de desnivell, que és estreta, primer amb una zona fosca però després amb més o menys llum, i que ens arrossegarem...

Les cares han canviat quan han sortit de la cova de la Taverna. Cares d’impressió, de por i/o d’ulls rodons, consternats de fascinació i sorpresa, tot ben mesclat com són les sensacions, juntes i contradictòries, que proven de situar-se, no saturar-se, al lloc del cervell pertocat. Jo tenia el cap a tres quarts de quinze, havia anat fins a tocar l’aigua de l’embassament, el fang semblava tou però estava sec, de prop, era més aviat llot que terra. L’embassament són molts camps de futbol i no veig ningú en tot l’entorn. Estic sola, desconec com va o de què va un embassament i a més fa pudor.

Després fem estiraments, quatre moviments de ioga per tenir la connexió amb el cos, sobretot per qui no ha entrat a la cova, diu el JP. La por és rígida.

Dit d’aquell que té pressa.
m Préssec. Fruit del presseguer.

Desgraciat, desgraciada, marginat, marginada, passerell, fa el préssec, fa el paperina. «Qui no té a casa una pedra d’Escaladei és un pringat».

Donar prioritat al Priorat. Lema consegüent: Prioratitza!

Construir esglésies més grans en temps de bonança al Priorat. El segle XVIII és un segle d’expansió de la vinya al Priorat. Vegeu església.

La solució és a Marçà.

No confondre amb la rajola de perdiu. «Les rajoles de casa anuncien que plourà quan canvien de color». (GS)

És història prioratina exprés, a dosis d’una sola mirada. No és sobrenatural però tant impressionant com si ho fos, de natural i molt per sobre món.

«Les parts seques enfront de les bosquines». (JP)

Joan Coromines relaciona la Serra d'Almos amb I'ètim celtoide del castellà álamo. És a dir pollancreda. Vegeu Poboleda.

El Siurana no és un riu estacional, encara que ens ho vulguin fer creure, i l’espècie invasora és la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes.

Quan la cosa fa el nom. Anem amb la Gemma cap als Rogerals pel camí de les bassetes, i veiem la basseta roja, ben seca. La terra és vermella, roca d’arena vermella i penso en la Marta Rojals i el Masroig.

La construcció del segon cementiri de Poboleda va albergar tan sols un hoste perquè l’aiguat de l’any 1994 es va endur els cossos ossos del cementiri antic. Vegeu Siurana, any 1994.

Ser el lloc del cavall o la mula tranquil·la.

Ser algú que anomena una planta, científicament, i amb una tirallonga de sinònims. S’hi pot posar qualsevol altre nom de persona contrastada en aquest fer, com ara, Josep Borrell, Josep Palet, etc. Per exemple, el Verbascum, i està escrit com un poema.

Trepó, tripó,
trepó joanal, jovenal,
herba blenera,
candelera
o cua de guilla
Gordolobo
en castellà.

No és un poble del municipi de Tivissa, tampoc no és una entitat municipal descentralitzada (EMerDa) sinó «un municipi independent del baixíssim Priorat» (JBB).

«Som apàtrides. Volem ser naltrus, serrans, perquè no ho som, som de Tivissa!» (JB). I mentrestant, a Tivissa canten missa.

Es va desbordar per l’aiguat de Sant Tomàs.
– «L’aigua del Siurana arribava al començament de l’arc!».
– «Jo me’l vaig perdre, em faltaven dos mesos per néixer». (JV)

«El cabal del riu a canvi de tenir aigua corrent a casa» (AE). Perquè es va fer la renovació de la xarxa d’aigua, amb una nova captació oberta al cantó del camp de futbol.

Acte del GEPEC en defensa del riu Siurana, 1996. A la portada de la revista Enderrock.

Campana de Sant Pere de Poboleda.

El Priorat, «Per això fem venir escriptors» (RV)

elcritic.cat

Sembrar terra amb error.

Penyal isolat o bé un gran bloc de roca que s’ha després d’un cingle i s’ha quedat en un vessant.

Està mal entès i mal escrit. Vegeu Tormo d’Englora.

No hi anem però me’n parlen, i aprenc què és un tormo. L’Englora, és tot un enigma. Arribo al vocabulari dels Montes de Toledo i entenc que englorar vol dir ‘encabir’. Exemple únic de la cerca: No fui capaz de englorar la piedra en el agujero.

Plataforma pel Riu Siurana vs. Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes.

«Ara vinguem». (JV)

Dibuix de la JV

Arbre glutinós, adjectiu preciós, que en medecina popular i sàvia, les fulles més tendres i enganxoses curen el mal de peus.

«El pare fa el transvasament del vi de bota en bota per fer-ne el vi ranci» (Gemma). I com que va disminuint es diu que «el vi que es beu la bota és dels déus». Vegeu Maria Ganxa.

Anys que fa que va morir en Quim Soler (octubre de 2019).