Algú va fer córrer la brama que endur-se’n llibres a «Priorat en persona» estava prohibit. De seguida es va disparar l’enginy retorçat dels escriptors, i als murs de can Feisbuc hi van aparèixer maletes de doble fons, edicions minúscules que cabien en preservatius; fins i tot algú s’oferí a memoritzar un llibre, a la manera de Farenheit 451, per a poder relatar-lo als altres, d’amagat i en hores intempestives. La Roser, alarmada, va voler calmar els ànims. Però el mal ja estava fet. A les nits hi va haver intercanvi de llibres, que es llegien a la llum clandestina d’una llanterna minúscula, sota el llençol. I és que els escriptors són com les criatures.