Verí o llampec, secall d’un mort o serp munyida, s’obre al cel un badall i l’atzur s’emmetzina. Quin llast trenca el mirall? Vi, gelea, apitoxina? Quina por ens insemina? Déu? Quin cruel escandall una vara tan fina! Branquilló? Redolta? Immòbil, la vinya espera, el món giravolta. Si l’esguard no és vassall, s’endurà el vent l’espina. Si arrela l’esquinçall al cant que el cor afina, quimera sense brida s’empelta el meu cavall, que és un vol de Pegàs i un sol llamp tota vida.