Arribo a les nou del vespre i trobo la taula parada. Copes, gots, coberts de plata... un tovalló de diferent color per a cada comensal. Benvinguts. Em sento un convidat de primera, acollit. L’habitació s’anomena Garbinada en homenatge al vent de llevant, que és on s’encara la finestra. Hi ha una taula de fusta i, a sobre, un gerro d’aigua a mig omplir, dos gots, una pedreta de camí, una palmeta i un tapet de fil. Hi deixo el portàtil, aquests dies intentaré començar a escriure aquests textos que ens han encarregat. A sobre el llit hi ha una bossa de tela amb la inscripció «Priorat en Persona» i, a dins, un llibre amb fotografies en blanc i negre que aborda, de manera testimonial i poètica, el despoblament de la comarca. La bossa i el llibre són un present. També hi ha una funda de plàstic amb el programa del cap de setmana i un mapa del Priorat.
Un llit de matrimoni de metre trenta-cinc, un cobrellit de color blau, llençols morats color raïm. Dos coixins. Una tauleta de nit de fusta i marbre, una altra tauleta de nit de fusta i vidre, les tauletes són de diferents mides. Una prestatgeria amb llibres arrenglerats; canto alguns dels autors, a l’atzar: Émile Zola, Xavier Amorós, Salman Rushdie, Nora Ephron, Enric Casasses, Maria Cabrera, Joaquim Soler, Joan Amades... Atenc als títols, només n’hi ha un que he llegit, s’anomena La maleta de Serguei Dovlàtov (laBreu edicions). Casualitat, és un dels meus llibres preferits. La meva «maleta» la vaig comprar en una petita llibreria/parada que hi havia al mercat de l’Abaceria del barri de Gràcia. El to, l’estil, la fatalitat i l’humor em van encantar. A poc a poc (l’editorial treia una traducció a l’any), vaig anar llegint tots els llibres de l’autor. Penso que aquest i L’ofici són els millors. El prestatge de la llibreria està decorat amb pedretes i ametlles amb la closca. Bonics detalls. Tot plegat, penso, respon a l’antic art de l’hospitalitat, la mateixa que es llegeix a l’Odissea o a les cròniques medievals (si en fa d’anys!).
Al lavabo: un mirall, dues tovalloles liles, un sabó de mà natural, un got de color rosa, un plat de dutxa amb una cortina de plàstic, un gel de la marca Sanex... George Perec seguiria amb la llista fins a fer-la quasi infinita, però com descriuria aquesta casa? Aquest poble? Aquesta comarca? On posaria la seva mirada? Quin joc o restricció literària empraria? Potser Plasmaria el Priorat amb Paraules que Primerament Portin «P»? Potser s’asseuria a la plaça del Molar i descriuria allò que veu al llarg d’un dia? Jo també jugo i obro el llibre La maleta, a l’atzar. Cau la pàgina noranta-set, hi passejo el dit amb els ulls tancats i el deturo. Llegeixo la paraula regal.