Tothom té un relat que sempre explica. Una història que ha anat confegint i narrant-se a ell mateix per poder, encabat, dir als altres qui és, on viu, què fa. Penso en els relats de vida que hem escoltat aquests dies i, amb tots ells, en faig una mena de labor de retalls per comprendre la història sencera del Priorat, que és la història de la gent que hi viu i que hi ha viscut, que s’han fet seves les rondalles sobre els orígens i les malastrugances, que han acollit els personatges del passat a les seves històries i que guarden la memòria dels seus ancestres.
El relat dona sentit a les coses. Em fa l’efecte que, al Priorat, la terra també sobreviu perquè sempre hi ha algú que la narra, que la modela i l’acoloreix i en desgrana els coms, els perquès i els i si.