Somio amb cavalls. Cavalls de crineres amples corrent per les estretes sendes. Somio amb pradells verds i inquietants, verds tan verds, verd maragda, verd mar. Prats immensos i cavalls al galop. I cavalls al Galop per les rieres. I somio en la llera plena del riu desentumint-se, travessant, recollint els cadàvers dels peixos. Somio el galop dels cavalls esquitxant els meus versos de nord a sud.
Però l’ombra del riu, amagada a les cabanes i a les roques foradades on s’aixopluguen el sastres moribunds, em diu que si escolto bé encara puc sentir córrer l’aigua enmig de la negra nit dels perdedors.
L’escolto.