El mateix nom que la iaia, la dona de l’avi Joan, i això estúpidament em commou. Té caràcter i energia i mana molt, perquè algú ha de manar. Parla clar i encara mira millor. El seu gest t’avisa quan està a punt de riure o a punt d’esclatar. És de pedra i aglutina: això ho farem així, perquè t’ho dic jo, això m’agrada i allò no. Ella és el Perxe i el Centre Quim Soler i és ella mateixa, feta i deixa estar. Si t’ha d’abraçar, t’abraça a la catalana sense aquell devessall tan mediterrani i tan molest que tant es porta en el nostre gremi. Si t’ha de fotre un moc, te’l fot. És d’agrair la gent que parla clar.