A la Vilella Alta li tenen una devoció molt circumstancial. Les seves santes, Llúcia i Prisca, són totes dues d’hivern. Les devotes del poble volien tenir una festa d’estiu i van triar sant Jaume perquè cau el 25 de juliol: els camins de la devoció són inescrutables...
L’església parroquial de la Vilella Alta és un temple barroc tardà, tan tardà com del segle XVIII, i és consagrat a santa Llúcia. Ens va ser ensenyada amb luxe de detalls pels joves adalils Marta Fortuño Gomis i Nàhuel Perí Pellejà —que ens van ensenyar el portal i l’edifici per fora— i per una membre del grup d’amics de la parròquia, de qui lamentablement no he conservat el nom, que ens va guiar en un recorregut per l’interior. Va remarcar la importància d’una talla de sant Jaume que havia estat adquirida gràcies a una col·lecta popular, i que havia costat nou-cents euros. És una talla, reconeguem-ho, més aviat petita. Però ocupa un lloc preferent dins l’església de Santa Llúcia de la Vilella Alta. Sant Jaume, ni que sigui en dimensions reduïdes, és un sant que infon respecte.