La imponent mola de Sant Gregori, a meitat de la qual hi ha l’ermita de Sant Antoni.
Vertigen, dividit en dos temps, potser, per fer menys feixuga la pujada.
(O per doblar l’angúnia d’anar-se’n directament a can Pistraus.)
El primer temps, pujar a l’ermita pels intersticis del gres rogenc, fent equilibris pel rocam gaudinià que el vent, amb els anys, ha anat esculpint.
L’ermita està tancada, però la vista sobre la plana de Falset és imponent.
Fa fred, perquè és d’hora i el sol encara és amagat rere el rocam.
El segon temps, pujar encara una mica més amunt, fins a una roca mirador on oneja una estelada. Més amunt — sempre més amunt, com correspon a l’ímpetu juvenil.
Finalment, una timba de jocs de memòria a l’àrea de lleure.
Una jornada esplèndida.