SEPULCRES D’ALBARCA
Semblaven tan menuts, vistos de dalt,
que els creia abeuradors, la gent veïna.
L’escassetat de l’aigua pels verals
feia prou versemblant la teoria.
Jo, com si em preparés un funeral,
em vaig gitar a una tomba, i hi cabia!
Era com l’eremita medieval
que, deu segles enrere, sebolliren.
La coincidència amb aquelles mesures
potser s’allargassava més enllà
i jo, de pietat sempre insegura,
enravenat com l’antic ermità,
bevia de l’aigua irreal i pura
la certitud moral de perdurar.