És el protagonista d’un conte. Jo m’imagino que un heroi, de nom Tartàric, entra en combat amb un altre gegant, en Màlic. El Tartàric s’havia cansat d’esperar l’atac del nord a El desert dels tàrtars (s’entén que li quedava a prop, oi?) i es va embrancar en una altra aventura: la vinícola. Per això busca les pessigolles al Màlic. Els acompanyen els seus seguidors, que enarboren càntics i desqualificacions contra l’adversari. A vegades, gasten humor àcid. La batussa es desplega en una terra àmplia anomenada Fermentació. Quan s’embala la comèdia, algú posa el crit al cel i demana que no se sulfurin, que això tampoc és propi d’ells i ja ho fan àcids d’altres condicions. Un altre convidat, entre neguitejat i expectant per com es resol la Fermentació, s’aboca a fer glops desesperats de lisèrgic. Tartàrics i Màlics —i unes quantes divinitats àcides més— entren en xoc per ser el gust que més notes en aquesta copa que ara beus.