Lo tello és la xarranca, com la que hi ha pintada a terra a Pradell. Els noms d’aquest joc infantil són infinits arreu del món. Al domini català hi ha almenys aquestes formes: xarranca, xencra, xeranga, xincarro, xencarro, xarranco, xàncales, xàngales, xàncares, xanco, xangues, xenca, xanclis, xampla, xinga, xambori, sambori, estambòrit, eixanc, enxanc, enxanca, enxanques, baixo, enxencarra, enxerranc, esguerranxa, gillo, marro, narro, nillo, santo, dama, setmana, janco, avió, eixanclis, noet, palet, fita, quadros, semo... Les variants tello, tella, titllo, telleta, tellerets, etc. procedeixen del nom de la pedra o tros de teula (tella) que s’ha d’anar empenyent a peu coix damunt de les caselles.