Fruit de la tomaquera. Si el culls de l’hort, és un fruit carnós, sucós, amb gust dolcenc i un punt àcid; de pell brillant i llisa o amb tavelles, petit o gros, amb diversa volumetria segons la varietat, i tonalitats que van des del vermell intens al rosa, passant per una barreja de tons rogencs i ataronjats, verds i grocs. La seva flor de color groc és ben olorosa. Al Priorat, ni tomàquet, ni tomata, ni tomàtiga, ni domàtiga, ni tomàtec, ni tomàtic. D’aquest fruit se’n diu tomaca, en femení, sense discussió. Hi ha tomata d’hivern o tomacó, de pera o pereta, cor de bou, verd, groc, de Montserrat o rosa, borda o del dimoni o de capseta, de ramellet o de penjar, de pruna, de senyal de gall, forastera, dolceta o de poma, cagona, caganera, del perellonet, cirera o cirerols, de la creu, bombeta gros, mallorquina, valldemossina... De varietats, tantes com en vulgueu. Ara bé, s’ha de fugir com de la pesta dels anomenats long life, que són bonics, petits, rodonets i vermells, però que no tenen ni suc ni bruc i són ideals com a atrezzo teatral o per substituir la pilota en un partit de tenis, més que no pas per menjar.