Mig de pedra, mig de carn, ha esdevingut un disseny perfecte: fa molts mil·lennis que ja no li cal evolucionar. Fa cara de vella emprenyada, o millor, de paciència despacientada; si més no quan se l’agafa per mostrar-la als badocs. En resum, és un animal que vol viure. I, si pot ser, al Montsant.