El sol pica de valent, així i tot, l’aire és fresquet. Alguns turistes perduts recerquen amb els dits un punt al mapa tot escodrinyant on s’ha ficat Escaladei. Insensibles al llenç del paisatge, un tractor ple de xanglots els avança i els desperta del seu embadaliment. És agost i, a part de fer-se evident amb els turistes, ja ha començat la verema d’alguns frissaners en fer provatures de noves varietats. Un cotxe de lloguer també avança els turistes i el tractor. S’han assabentat per les guies en alemany adquirides al seu país de la festa major d’Albarca i la pujada a l’ermita de la Mare de Déu del Montsant. El tractorista rondina. Quin disbarat! Aquests en saben més que nosaltres, de la gresca d’aquí! Segur que també els trobaré a l’aplec de la Cova de Santa Llúcia la setmana vinent —pensa el pagès, que redueix la marxa i gira cap a la Morera per fer-hi un cafè. Ha quedat amb nous veremadors, també estrangers, a l’Únic. Volen viure de primera mà què és treballar la terra i paguen per treballar. N’arribarem a veure de coses! —torna a cavil·lar el pagès. Els joves d’aquí són fora, no en volen saber res; els pocs que han quedat fan pintades a les marjades encimentades en contra dels turistes. El món girat.