Ulls d’ulls de mirar. Ulls de veure el verd. Tots els colors difuminats pels vidres entelats que només pretenen intuir l’abruptesa dels terrossos avars. Tens el bloc de notes a la mà, però no l’empres. Ara, no. No vols caure en el parany de posar-te a escriure sota l’influx del benestar permanent i insondable que et dona el vi que has tastat, o el bressoleig del microbús que ens du d’un lloc a l’altre de les terres del prior. Encara així, anotes una paraula: llicorella. Llicorella és el nom que la gent d’aquí dona a la terra. Tu li diries pissarra, però ells et dirien que no acaba de ser una pissarra, que és llicorella, i per això els ceps són com són i el vi és com és. Acostumes els ulls a mirar la llicorella i anotes el mot per no oblidar-lo mentre l’autobús fa corbes i més corbes i els verds i grocs i ocres i blaus ho neguen tot.